Com broma, diuen que veure rostres en objectes circumdants és un signe d’un trastorn mental imminent. Però els autors d’això canal d’instagram mostrar: aquesta observació també pot ser la base de la creativitat.
En aquestes fotografies es pot veure com els objectes ordinaris adquireixen les característiques d’una aparença humana. Una bossa ordinària, una paperera o un tros de fusta: totes aquestes coses ens miren com si estiguessin vius.
Per què una persona té la capacitat de destriar les cares arreu?
Aquest fenomen s’anomena pareidòlia. Una persona que es caracteritza per la pareidòlia veu constantment rostres humans en els objectes que l’envolten. Alguns científics creuen que aquest fenomen va sorgir en els nostres avantpassats en el procés de l’evolució. La gent antiga vivia en un món perillós. Per a ells era de gran importància crític tenir en compte qui s’acostava a ells: amic o enemic, home o dona, persona trista o alegre. En cas contrari, es podria pagar amb la vida.
I alguns científics fins i tot creuen que la divisió de la matèria en vida i no viu no pot ser correcta. Sigui com sigui, aquestes fotografies sempre són entretingudes. Al cap i a la fi, permeten mirar el món des d’un angle diferent. Per cert, una tassa de peu a prop o una canonada que surti al bany no vull dir-vos res?
