El gel d’Ibuprofè d’ús extern és una eina popular i usada sovint per alleujar el dolor en músculs, articulacions i lligaments. Les causes de l’aparició poden ser tant processos inflamatoris únics associats a hipotèrmia o un gran esforç físic, com malalties cròniques. La demanda del medicament no es deu només a la seva efectivitat, sinó també al preu pressupostari del fabricant nacional.
Contingut del material:
La composició del fàrmac
El gel d’Ibuprofè combina diversos components. El 5% és una substància química, el nom de la qual és el medicament.
Ibuprofen (el nom llatí, que també s'utilitza al mercat internacional) té tres accions alhora:
- disminució de la calor;
- bloquejar la propagació del procés inflamatori;
- efecte analgèsic.
Els elements restants en la composició del fàrmac es combinen a partir dels següents:
- etanol (alcohol etílic),
- propilenglicol,
- carbòmer 940,
- olis de nerol i lavanda,
- dimexide
- trietolamina,
- parahidroxibenzoat de metil;
- aigua purificada.
El component bàsic pertany al grup farmacològic dels antiinflamatoris no esteroides (AINE) i les parts auxiliars proporcionen una consistència en gel, que no només afavoreix la penetració local de la part del cos malalt, sinó que també crea un efecte suavitzant, sense deixar rastres i taques, com una pomada.
El gel té una olor específica, pot ser transparent o tenir una tonalitat groga.
Hi ha estudis que confirmen que l’ibuprofè estimula la formació d’interferó, cosa que augmenta la resistència del cos als processos inflamatoris.
També hi ha una disminució de la permeabilitat vascular i un retard en el procés inflamatori, contra el qual també disminueix el dolor. L’exudat (líquid a la bossa articular) disminueix, cosa que millora la mobilitat i redueix la rigidesa matinal dels moviments.
Què ajuda al gel de ibuprofè
L’ús de l’efecte antiinflamatori del gel terapèutic és molt ampli. Cobreix un llistat de diverses dotzenes de malalties.
Es proporciona suport per al dolor en els casos següents:
- inflamació i degeneració del sistema múscul-esquelètic,
- diversos tipus d’artritis,
- malalties reumatoides;
- gota, ciàtica i radiculitis;
- periartritis (humeroscapular), osteoporosi, osteocondrosi;
- tendons, bursitis, màlgia, lumbago, lesions esportives i esquinços sense danyar la pell.
L’ús sense recepta mèdica és possible per a un dolor muscular (no permanent), neuràlgia o esquinç durant no més d’una setmana.
El gel està disponible en tres dosificacions: 20, 50 i 100 grams.
Instruccions d’ús
El 5% de gel ibuprofè està indicat per a ús extern en adults i nens a partir dels 12 anys. A partir dels 6 anys, el medicament només es pot utilitzar amb el permís d’un metge. Per als nens més petits, la droga està prohibida.
L’ús del gel només és possible en absència de danys a la pell (talls, abrasions o qualsevol dermatitis).
Per obtenir el màxim efecte sense complicacions, s’ha d’embotir el gel amb moviments lleugers de massatge a la zona dolorosa, fins a absorbir-lo. L’interval entre els procediments ha de ser com a mínim de 4 hores. Les repeticions no han de superar les quatre vegades al dia.
Després de cada ús de la barreja medicinal, les restes d’Iprofprofè s’han de rentar bé de les mans. El contacte amb el gel als ulls o les mucoses causarà irritació. Si la substància activa entra a l’esòfag, haureu de fer un esbandit per no ferir els òrgans interns.
Si l’ús propi no aporta alleujament després d’una setmana d’ús, heu d’aturar el procediment i consultar un metge.
Durant l’embaràs i la lactància
El gel d’Ibuprofè es pot utilitzar fins al tercer trimestre de l’embaràs. Durant l’alimentació, l’ús és possible, però extremadament prudent. El gel no s’ha de posar a la pell del nen, de manera que la mare que utilitza el fàrmac hauria de controlar el seu contacte amb el nadó.
Contraindicacions i efectes secundaris
Les contraindicacions s’associen principalment a la intolerància a antiinflamatoris no esteroides o àcid acetilsalicílic. L’ús del gel no es recomana a persones que pateixen asma bronquial o tinguin pòlips en els sinus.
El Grup de prohibició d’ús també inclou nens menors de 6 anys i dones embarassades al tercer trimestre del terme per tenir un fill.
Els efectes secundaris estan directament relacionats amb la tècnica del fàrmac per reduir el procés inflamatori.
Es poden produir desviacions importants a les següents:
- la integritat de la mucosa gastrointestinal;
- sistema cardiovascular;
- deteriorament de l’activitat dels ronyons i el fetge;
- nivell de coagulació sanguínia.
En el procés de limitació de la infecció, l’ibuprofè augmenta la densitat de les parets vasculars, evitant no només la propagació de la inflamació, sinó també l’intercanvi normal de líquids al cos.
Amb l’ús prolongat en persones amb pressió arterial alta, poden començar problemes amb el control d’aquest indicador. El cos conservarà oligoelements més fluids i nocius, que normalment haurien de ser excretats del cos (efecte secundari de tots els fàrmacs del grup antiinflamatori no esteroides). Un augment del nivell de líquids del cos respectivament debilitarà el treball del cor.
L’estructura del fetge i els ronyons, així com la membrana mucosa de l’estómac, rebran el mateix efecte negatiu. Per tant, malgrat l’abast local i no sigui un efecte tan devastador del gel, en comparació amb comprimits i càpsules, l’ús hauria de ser de curta durada.
La millor opció per a una malaltia sobtada és el tractament durant 2-3 dies. Quan el metge ho prescriu, el curs no sol superar els 10 dies.
Anàlegs del fàrmac
Malgrat l’àmplia popularitat de l’ibuprofè nacional, hi ha anàlegs de fabricants estrangers amb altres marques comercials. El principi de la seva acció és idèntic, el preu és superior al 60-70%.
Els noms més famosos:
- Nurofen Express (Regne Unit);
- Dolgit (Alemanya);
El ibuprofè ha estat utilitzat durant molts anys i està inscrit oficialment a l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, apareix com un dels medicaments amb la condició de "necessari i vital" en l'ordre oficial del Govern de la Federació Russa.
