Entre tots els trastorns del sistema múscul-esquelètic, la segona prevalença més alta és l’osteocondrosi de la columna cervical. Els símptomes i el tractament de la malaltia estan determinats per l’etapa del seu desenvolupament, per la qual cosa és tan important no perdre els signes d’una malaltia imminent.
Contingut del material:
Causes i símptomes de l’osteocondrosi cervical
L’osteocondrosi s’anomena canvis distròfics en el cartílag articular en el fons de danys als discos intervertebrals. L’osteocondrosi cervical es caracteritza per la destrucció patològica del teixit cartilaginós de les vèrtebres que recolza el cap.
Sovint, la malaltia es diagnostica en persones de 30 a 40 anys. Als països desenvolupats, en un 80% de la població es diagnostica un o altre grau d’osteocondrosi cervical.
El coll es considera la part més mòbil de la columna vertebral. Al mateix temps, hi ha un nombre insuficient de músculs al voltant del coll que poden compensar la càrrega a la columna vertebral. Per tant, la major part de la càrrega recau en els discs intervertebrals, que tenen un paper de coixinet absorbent xocs.
Com a resultat, els discs es desgasten, s’assequen i aplanen i es desenvolupa l’osteocondrosi.
Les raons que contribueixen a l’aparició de la patologia no es troben només en l’anatomia, sinó també en el comportament humà:
- immobilitat i treball estàtic, sedentari: a l’ordinador, conduint un cotxe, a l’oficina;
- excés de pes;
- gran esforç físic;
- fumar
- malnutrició;
- mala condició física;
- lesió espinal.
Factors provocadors addicionals per al desenvolupament de l’osteocondrosi són: peus plans, matalassos suaus i coixins, l’hàbit de portar una bossa a l’espatlla, hipotèrmia i estrès.
Com es manifesta la malaltia?
Al començament de la malaltia, només hi circula el coll, al qual normalment no se li fa cas, pot testimoniar el seu desenvolupament. A mesura que la patologia avança, augmenta el nombre i la intensitat de les manifestacions.
Es presenten símptomes característics de l’osteocondrosi cervical:
- dolor a la part posterior del cap, a la base del coll, estenent-se fins a les extremitats;
- trituració i dolor al girar el cap;
- entumiment o formigueig de les zones entre els omòplats i a la base del coll, cremades, molèsties i rigidesa;
- mal de cap, migranyes, marejos;
- debilitat, fatiga.
Els símptomes secundaris són problemes de visió, audició, problemes de memòria, alteracions del son, descuidi, distracció, augment de pressió.
Síndromes per osteocondrosi de la columna cervical
Els metges classifiquen els signes d’osteocondria com a síndromes associats a un tipus particular de lesió espinal.
Estenosi Es desenvolupa en un rerefons d’hèrnia dels discos intervertebrals i va acompanyada d’una violació de la circulació sanguínia i la proliferació del teixit ossi. Es manifesta per entumiment de les extremitats.
Síndrome irritant de reflex - Conseqüència de la compressió de l’artèria vertebral en cas de curvatura del coll i deteriorament de la postura. Es manifesta en un dolor paroxístic greu a la part occipital amb una propagació gradual a zones del voltant del front.
Síndrome radical. S'observa amb aplanar les arrels medul·lars, les conseqüències d'una hèrnia. En aquest cas, disminueix la sensibilitat a les zones afectades i l’activitat motora es limita. Pot anar acompanyat del desenvolupament de defectes de la parla, roncs, deteriorament del olfacte, disminució de la sensibilitat dels músculs de la llengua.
El grau de desenvolupament de l’osteocondrosi cervical
La complexitat del procés està determinada per l’estat del nucli pulpós que omple l’espai vertebral.
Les lesions degeneratives de la regió cervical es divideixen convencionalment en tres etapes:
- primer. El disc intervertebral es compacta. Els processos en forma de ganxo de les vèrtebres augmenten. Apareix la rigidesa muscular, però la seva mobilitat no canvia. Hi pot haver lleu inflor i dolor al girar el cap;
- segon. Es desenvolupa en els antecedents del progrés de la primera etapa de la malaltia, si el tractament de l’osteocondrosi de la columna cervical estava absent o es va dur a terme de forma incorrecta. Les obertures intervertebrals s’estrenen, l’alçada dels discos intervertebrals es fa més petita a causa de la seva aplanació. Hi ha unes arrels nervioses punxades. El pacient sent dolors de naturalesa punxeguda;
- el tercer. Les esquerdes de l’anell fibrós que envolta el disc intervertebral condueixen a la ruptura de la seva càpsula i a la deformació del teixit muscular. L’estabilitat de fixació del nucli pulpós dins del disc intervertebral està deteriorada. Es desenvolupa una hèrnia intervertebral. Es caracteritza per dolor agut al coll, entumiment de la llengua, inflor, mobilitat limitada, curvatura de la columna vertebral.
La posició correcta de les vèrtebres de la columna cervical determina la funcionalitat dels nervis òptics i auditius, nas, llavis, boca, lligaments de gola, dents, nervi facial, glàndula pituïtària, cervell, sistema nerviós parasimpàtic, músculs del coll i avantbraços, glàndula tiroides, colze i articulacions.
Mètodes de diagnòstic
Una determinació precisa de la causa de l’osteocondrosi li permet orientar la malaltia de manera intencionada. Un metge indica un diagnòstic previ després de l’examen inicial.
Es tenen en compte les queixes del pacient sobre la naturalesa de les síndromes del dolor, així com la informació obtinguda durant l'examen de la columna vertebral en diverses posicions. L’estudi de la columna cervical permet determinar la presència de foques i deformitats.A més, es presta atenció al to muscular i a les capacitats motrius del pacient.
Llegiu també: símptomes i tractament de l’osteocondrosi de la columna lumbar
Els metges obtenen informació completa de diagnòstic mitjançant estudis com:
- radiografia. El procediment permet valorar l’estat de les vèrtebres en dues projeccions: directa i lateral. Resultat: determinació de danys, dipòsits de sal i formacions compactades;
- La ressonància magnètica permet establir no només qualsevol patologia de la columna vertebral, sinó també la seva gravetat. A través de la ressonància magnètica, el metge pot avaluar l'estat i el nivell de dany a les terminacions nervioses, els vasos sanguinis i els discs intervertebrals;
- tomografia computada: digitalització de la informació obtinguda per irradiació de raigs X.
En presència de mareig, pot ser necessari un estudi addicional del canvi estructural dels vasos sanguinis mitjançant dopplerografia, angiografia i exploració dúplex.
Com tractar l’osteocondrosi cervical?
Després de fer un diagnòstic precís i conèixer les causes de la malaltia, el neuròleg determina com tractar l’osteocondrosi cervical.
Els resultats òptims s’obtenen mitjançant una teràpia complexa, que implica l’ús de diversos mètodes. Els protocols adoptats per l’OMS inclouen exposició a fàrmacs, procediments de maquinari, teràpia d’exercicis i massatges terapèutics.
Tractament farmacològic
En cada cas, l’elecció dels medicaments es produeix individualment. Això no només depèn de la gravetat de la patologia, sinó també de les característiques específiques del cos del pacient.
Els principals mitjans de tractament de les drogues:
- antiinflamatoris: píndoles que alleujan el dolor i la inflamació;
- condroprotectors: fàrmacs que activen la regeneració del cartílag;
- agents externs: pomades i gels que frenen el dolor i la inflamació;
- un complex de vitamines per donar suport al cos i estimular-ne la recuperació.
A la primera fase de l'efecte terapèutic, la síndrome del dolor es pot intensificar, una reacció del sistema muscular. Per reduir el malestar i millorar els resultats del tractament amb fàrmacs, s’utilitzen procediments fisioteràpics.
Fisioteràpia
Fisioteràpia significa l’impacte sobre la causa de la malaltia amb l’ajut d’equips especials: electroforesi, electrostimulació dels teixits. L’ús de corrents de baixa freqüència millora la circulació sanguínia a les zones afectades, alleuja la inflor i el dolor i, alhora, augmenta l’efectivitat de l’exposició a fàrmacs.
El curs mínim de tractament de maquinari és de 10 sessions.
Massatge per osteocondrosi cervical a casa
La teràpia manual és una manera productiva d’influir en les zones afectades a casa. El massatge elimina pessic, rampes musculars i dolors, millora la circulació sanguínia i comprimeix les arrels nervioses.
Gràcies al massatge, el metabolisme millora i es restaura el teixit espinal.
Exercicis de fisioteràpia per a osteocondrosi de la columna cervical
El millor mètode per restablir la funcionalitat dels òrgans del sistema múscul-esquelètic i prevenir la recaiguda és la teràpia física per a l’osteocondrosi cervical. Els procediments es prescriuen després de l'alleujament complet del dolor i els processos inflamatoris.
Els principals tipus d’exercicoteràpia:
- gimnàstica mèdica;
- dosificat caminant;
- formació sobre simuladors;
- natació.
Per tal que els exercicis amb osteocondrosi cervical aportin els resultats esperats, les classes han de ser supervisades per especialistes competents.
Els remeis populars
És impossible l’eliminació completa de l’osteocondrosi cervical mitjançant mètodes de medicina tradicional. D’altra banda, l’ús de remeis populars pot millorar l’estat del pacient, alleujar la inflamació, reduir el dolor i reforçar la immunitat.
En mitjana, el període de tractament per a l’osteocondrosi cervical dura fins als tres mesos.Si el tractament conservador no aporta els resultats esperats, s’utilitza intervenció quirúrgica.
Quin és el perill d’osteocondrosi cervical?
Les patologies al coll constitueixen una greu amenaça per a tota la salut humana. Com que el coll connecta el cap amb el cos, en aquesta secció de la columna vertebral es troben totes les comunicacions biològiques importants: artèries que alimenten el cervell, els canals nerviosos.
Qualsevol canvi en la funcionalitat de la columna cervical comporta conseqüències en forma de:
- trastorns circulatoris i nutricionals del cervell. Com a resultat, hipertensió, patologia de l'aparell respiratori i del sistema cardiovascular, VVD, coordinació deteriorada, problemes d'audició, visió i parla;
- síndrome de l’artèria vertebral. La patologia es desenvolupa en el fons de compressió del vas que alimenta el cerebel i la medul·la oblongata. El desenvolupament de l’osteocondrosi cervical pot causar isquèmia i ictus;
- radiculopatia: dany a les arrels nervioses, proliferació de teixit ossi a les vèrtebres, amb resultat de pèrdua parcial o completa de la mobilitat.
La compressió més perillosa de la medul·la espinal, que es troba dins de la columna vertebral. Aquesta patologia comporta un trencament del revestiment de la medul·la espinal i provoca paràlisi. En casos especialment greus, l’osteocondrosi cervical és fatal.
Prevenció
Fins i tot després de la recuperació completa, la malaltia pot tornar a tornar si el pacient no reconsidera el seu estil de vida: treball i descans, hàbits, nutrició.
Com a mesura preventiva, els neuròlegs recomanen estar atents a aquests punts:
- rigidesa del matalàs. Opció ideal: matalàs ortopèdic i coixí baix;
- visitar la sauna, necessària per relaxar-se i alleujar els rampes musculars;
- dutxa calenta diària: una bona eina per millorar la circulació sanguínia al coll;
- nedar, caminar, estimula la circulació sanguínia, reforça la musculatura de la columna vertebral;
- nutrició adequada: rebuig de productes que alenteixen el metabolisme: greixos, fregits, dolços, fumats, farines i alcohol. Plats recomanats amb gelatina, productes lactis, fruits secs, verdures, carn blanca, marisc.
En la vida quotidiana, hauríeu d’esforçar els esforços físics pesats, els girs forts del cap, asseguda prolongada o estar en posició estàtica. A més, és aconsellable utilitzar cadires que proporcionin suport al cap i a l’esquena.
Una posició de vida activa, una dieta saludable i exercicis matinals són formes senzilles però efectives d’evitar la majoria de malalties i viure una vida llarga sense dolor i molèsties.
