Val la pena escoltar la saviesa popular per evitar problemes i assolir l’èxit. Els referents sobre el temps no només ensenyen a utilitzar-la amb cura, sinó que revelen la història, condueixen a un conte de fades i donen a entendre les lleis de la vida.
Contingut del material:
Els millors refranys sobre el temps i els seus beneficis
Podeu aprendre sobre el valor del temps a partir de refranys i dites. Al món modern, aquest valor ha esdevingut el més significatiu. Només aquella persona que sap valorar el temps propi i aliè pot realitzar-se a si mateixa, aconseguir el seu objectiu.
En els refranys populars podeu veure les característiques especials inherents al temps:
- incapacitat per retornar-lo;
- transitorietat
- ciclicitat;
- sempre avança;
- és un recurs limitat, etc.
Perquè una persona visqui correctament, ha d’aprendre a apreciar cada minut, ser pacient i sàvia, no lamentar el passat, fer servir les oportunitats disponibles a temps. Podeu aprendre sobre tot això llegint refranys i refranys sobre el temps.
El segle és llarg, però l’hora és cara.
***
Durant el temps, afineu els eixos, i el temps passarà, no cal cap destral.
***
Riure en el temps no és un pecat, però sense temps i la pregària no serveix per a res.
***
El temps dóna diners, però no es pot comprar amb diners.
***
El temps dóna diners, però no es pot comprar amb diners.
***
El temps s’acolora, l’atemporalitat envelleix.
***
Tot té el seu temps.
***
Cada verdura té el seu propi temps.
***
Cada llavor coneix el seu temps.
***
Tota comèdia, com qualsevol cançó, té el seu temps i el seu propi temps.
***
Cada verdura té el seu propi temps.
***
Ahir no vareu recuperar i no sortireu demà.
***
L’any és fàcil, però l’hora és difícil.
***
Li donaven fruits secs a l’esquirol quan no tenia dents.
***
Els diners són cars, la vida humana és encara més costosa i el temps és més valuós. (A.V.Suvorov).
***
Els diners han desaparegut: encara guanyes diners; el temps es perd: no el retornareu.
***
Dia i nit: dia lliure.
***
És bo un bon consell per a l’hora.
***
Registre car en un dia fred.
***
Penseu al vespre i feu-ho al matí.
***
Espereu fins que estiguin cuits, espereu fins que es refredi.
***
Dents creixent mentre menja: al pa d’una altra persona.
***
Una altra vegada, una altra càrrega.
***
Qui discuteix, no està trist amb res.
***
El que no tingui pressa no s’escaparà d’això.
***
Millor tard que mai.
***
La propera tardor: vuit anys a partir d’ara.
***
A voluntat, hi ha paciència.
***
Fàcilment fer-ho.
***
No és el moment dels cabells blancs, sinó la sivella.
***
No es tracta d’un pentinat que t’esquinça el cap, sinó del temps.
***
No sempre un Shrovetide per a un gat, de vegades un gran dejuni.
***
No hi ha cap dia que no hi hagi nit.
***
No és aquella hora de carreteres que és llarga, però que és curta.
***
No perdis el temps en va.
***
Ni llum ni alba (d’hora).
***
Sense audició, sense esperit, sense retocs, ni ossos.
***
Els tres anys promesos s’esperen.
***
Un és millor que dos demà.
***
Protegeix el passat, però també coneix el nou.
***
És el temps i el temps és més car que l’or.
***
El temps passarà, arribarà l’altre.
***
La comanda estalvia temps.
***
Després dels porus no afilen els eixos.
***
Presa: fa riure la gent.
***
El passat, que el vessat, no es pot desfer.
***
No podeu estar al dia amb l’hora perduda.
***
El sol es posa, no demana hores.
***
No t’afanyis, però fes pressa.
***
Anant tranquil·lament: continuaràs (des del lloc on vas).
***
És massa aviat per trucar a Ivan per tres anys.
***
Per als joves, el temps s’atansa, per a gent gran s’executa.
***
Si us perdeu un minut, perdreu una hora.
***
No deixar la feina del matí fins al vespre.
***
El matí del vespre és més savi.
***
Es triga un dia: no la podeu enganxar a la tanca del bestiar.
***
Vaig agafar-me els cabells quan em van treure el cap.
***
Va agafar el barret mentre el cap se n’anava.
***
Amb una hora de retard, un any no tornaràs.
***
El que va ser, aleshores, es va passar, però el passat es va superar.
El significat dels refranys de vigilància
Si preguntes a un transeünt al carrer, quantes hores respondrà: "Algú que estigui a la mà", o sembli perplex. Però el rellotge com a mecanisme en els refranys és rarament present. Això no és d'estranyar, els rellotges digitals només van ser inventats el 1970 pel nord-americà John M. Berger. L’hora és més habitual com a unitat de temps.
Podeu comprendre el significat de la dita sobre el temps i les hores en funció del context de la seva aplicació. Per exemple, l'expressió "no pas del dia, sinó per l'hora" s'utilitza en els contes de fades quan descriuen la rapidesa amb què creix un nen.
De vegades, frases alades es converteixen en línies de cançons modernes, poemes, declaracions d’herois literaris. "No pararàs ni un instant", això és una cançó interpretada per A. B. Pugacheva "Rellotge antic". A més d'una simple declaració de fet, aquesta frase conté un lament per les oportunitats perdudes i la felicitat.
I el gall coneix el seu rellotge.
***
El segle és llarg, però l’hora és cara.
***
El sol es posa, no demana hores.
***
Negoci - temps, diversió: una hora.
***
Hora per hora no és més fàcil.
***
Arribaràs una hora;
***
Estalvi d'una hora en una hora.
***
Un minut de treball no és una agulla: si perds, no ho trobaràs.
***
Una hora drenarà molta aigua.
***
Alguns per anys, i nosaltres de rellotge.
***
No de dia, sinó per hora.
***
Jo sembro, crec, no hi seré a temps. El rellotge és a la paret i el temps a la part posterior.
***
No podeu moure el mar ni una hora.
***
No efectueu ingressos durant una hora. No mengeu massa.
***
Les hores felices no les vigileu.
***
Consulteu el rellotge.
***
Perdre un minut, perdre una hora.
***
Saber per hores: el preu, minuts, pes, segons, la factura.
***
L’hora russa és ara.
***
L’hora russa és llarga.
***
No podeu parar el temps ni un moment.
***
Un cèntim estalvia el ruble i un minut - una hora.
Proverbis populars sobre les estacions de l'any
Cada temporada és única. L’hivern, la primavera, l’estiu i la tardor es distingeixen pels fenòmens naturals característics, les vacances, els signes nacionals. Els referents sobre les estacions són instructius o descriptius. En algunes declaracions, es pot notar una advertència sobre el perjudici de la mandra, en d'altres - observacions sobre fenòmens naturals i les seves conseqüències. De vegades, un refrany o refrany conté una descripció imaginativa i neta d’un moment determinat amb una càlida sensació d’agraïment pels dons de la naturalesa o un advertiment per tenir cura.
És interessant aprendre refranys sobre les estacions amb els nens. És difícil que els nens als 3 anys recordin la seqüència de les estacions, el nom de cada mes. I amb l’ajut del referent corresponent, de seguida apareixeran les imatges adequades de l’hivern fred, la primavera en flor, l’estiu assolellat i la tardor plujosa.
Segons refranys i refranys sobre les estacions, podeu estudiar la història de la gent comuna.Refereixen el personatge d’un aldeà que mai perd el temps i coneix el seu temps per a tots els negocis. Segons el clima, les plantes i el comportament dels animals, el camperol pot determinar quan sembrar i collir, quants cultius hi haurà a les papereres a la tardor.
Hivern
Cuideu el nas amb grans gelades.
***
Serà hivern, hi haurà estiu.
***
No enviareu l’hivern a terres estrangeres.
***
Tot a l’hivern es reuneix, que es cull a l’estiu.
***
Prepareu el carretó a l’hivern i trineus a l’estiu.
***
Dos amics: gel i blizzard.
***
Desembre-fred durant tot l'hivern congela la terra.
***
Desembre, els ulls s’omplen de neu, però l’orella esquinça.
***
Desembre acaba l'any, l'hivern comença.
***
El desembre es pavimentarà i clavarà i donarà la volta al trineu.
***
Arbres en glaç: el cel serà blau.
***
Va encadenar la gelada del riu, però no per sempre.
***
L’hivern no és estiu, va vestit amb un abric de pell.
***
L’hivern és el propietari dels camps.
***
No hi ha hivern sense gelades.
***
L’hivern no viu sense tres hiverns.
***
L’hivern espanta l’estiu, però es fon de totes maneres.
***
L’hivern construeix l’estiu.
***
L’hivern del ralentí es congela.
***
L’hivern i l’estiu no hi ha canvis.
***
Hivern i estiu no hi ha unió.
***
El vent de l’hivern ajuda a la gelada: fa més fred.
***
Dia d’hivern: galop passerí.
***
A l’hivern, no és una vergonya sense pelatge, sinó fred.
***
A l’hivern, tothom és feliç.
***
No valoren el gel a l’hivern.
***
A l’hivern, el sol brilla, però no escalfa.
***
A l’hivern, el sol somriu entre llàgrimes.
***
Fa fred a l’hivern i a l’estiu a l’estiu.
***
Com l’hivern no s’enfada, però a la primavera se sotmetrà.
***
Com que febrer no s’enfadava, i a la primavera, les celles no s’aixecen.
***
El mes de gener és l’hivern del sobirà.
***
Hivern de bombolla personalitzada.
***
Esquinç i esquinç de ferro, i sobre la mosca un ocell batega.
***
La gelada és petita, però no ordena suportar-se.
***
No és aquella neu que escombri, sinó que ve de dalt.
***
No hi ha hivern que no s’acabi.
***
Any nou - torn de primavera.
***
Ha arribat l’hivern: no se’t escaparà.
***
Set anys són hivern a estiu, i set anys a estiu a hivern.
***
Neu a terra, aquest fems per a la collita.
***
Inflar la neu: el pa vindrà; l’aigua s’abocarà: el tipus de fenc serà mecanitzat.
***
Tal gelada que ballen les estrelles.
***
Els dies càlids de gener són poc importants.
***
Crack gelades, no s’esquerda, però va passar un bateig d’aigua.
***
El febrer és un mes ferotge: es pregunta com calar.
***
El febrer és ric en neu, l’abril és ric en aigua.
***
El febrer és fort amb una bombolla, i el març amb una gota.
***
El febrer construeix ponts i el març els trenca.
***
El febrer n'afegirà les tres de la tarda.
***
Com més estret sigui l’hivern, més aviat és la primavera.
***
El gener és la primavera de l’avi.
***
El gener és el començament de l'any, la meitat de l'hivern.
***
Gener, el pare comença l'any, corona l'hivern.
***
Gener-pare - gel, febrer - bombones.
Primavera
Ah, ah, el mes de maig és càlid i famolenc ...
***
L’abril comença amb la neu i acaba amb la verdor.
***
Abril enganyarà, al maig fracassarà.
***
Abril amb aigua, i maig amb herba.
***
Abril dorm i bufa: la dona promet calidesa; el pagès mira: una altra cosa serà.
***
A l’abril, la terra es preestrena.
***
A l’abril, les nits clares acaben de gelades.
***
Al març, dia i nit es mesura, igual.
***
Al març, les gelades, però no cremen.
***
Al març i a l’abril, l’hivern és endavant i enrere.
***
Els fems van ser portats al camp: carretó del camp de pa.
***
La pluja primaveral creix, la tardor es podreix.
***
El gel de la primavera és espès, però senzill; la tardor és prima, però tenaç.
***
Primavera: encén la neu, juga als barrancs.
***
Primavera i tardor - vuit en un dia meteorològic.
***
La primavera és vermella a la tarda.
***
La primavera i la tardor passegen per una euga pinta.
***
Ha arribat la primavera vermella: tot ha anat.
***
La primavera és vermella amb flors, i la tardor amb pastissos.
***
La primavera és vermella, i l’estiu pateix.
***
La primavera desbloqueja claus i aigua.
***
Ha arribat la primavera: tot ha anat.
***
A la primavera: una galleda d’aigua, una cullerada de brutícia; a la tardor: una cullerada d’aigua, una galleda de brutícia.
***
A la primavera que aboca el riu - per no veure gotes; a la tardor tamisarà amb chintz, almenys agafarà una galleda.
***
Si us perdeu un dia de primavera, no tornareu un any.
***
A la primavera, sacsejades sobresurten en una nit.
***
A la primavera es cuina per sobre, i per sota es congela.
***
A la primavera està humida i l’hora està seca.
***
Rook a la muntanya - primavera al pati.
***
La pluja de maig puja el pa.
***
El roure davant de les fulles de freixe deixa anar - per assecar l’estiu.
***
L’hivern espanta la primavera, però es fon.
***
Al març, la gelada entra al nas.
***
De vegades, el març també es pot presumir de gelades.
***
La primavera és vermella, però amb gana.
***
El que dorm molta a la primavera té l’hivern insomni.
***
Que pugui enganyar, entrar al bosc.
***
El maig és un any fred.
***
El maig és fred: no tindreu fam.
***
Pot herbar i donar menjar als famolencs.
***
Març amb aigua, abril amb herba, i maig amb flors.
***
El març és sec, però el maig és humit, hi haurà farinetes i pa.
***
Martok: posa’t dos pantalons.
***
La primavera mare està tot vermella.
***
Ha arribat la primavera, de manera que no és fins a l’hora d’anar a dormir.
***
A principis de primavera hi ha una gran inundació.
***
L'estiu brilla el sol d'un turó d'abril.
***
Vaig veure un corriol.
***
La cirera d'aus va florir: es diu fred.
Estiu
August és gustar, el sobirà està patint.
***
L’agost és un escabetx, molt.
***
L’agost s’estavella i després s’arrodoneix.
***
El lenorost d’agost deixarà de banda un llenç.
***
Déu amb sègol, i l’infern amb un foc.
***
A l’agost, el camperol té tres preocupacions: segar, llaurar i sembrar.
***
A l’agost, les falç s’escalfen, l’aigua es refreda.
***
Al juliol, el pati és buit, i el camp és espès.
***
Al juliol, el sol crema sense foc.
***
Al juliol, fins i tot es despulla, però no serà més fàcil.
***
Al juny, el dia no s’esvaeix
***
Al juny, l’alba conflueix.
***
A l’estiu, l’alba conflueix amb l’alba.
***
En flor, herba - temps de tallar.
***
Dues vegades l’estiu no passa en un any.
***
Dia d'estiu: alimenta l'any.
***
Un home es banya davant d'Ilya i s'acomiada d'Ilya amb un riu.
***
Abans d'Ilyin al fenc una lliura de mel, després d'Ilyin - una lliura de fems.
***
Abans d'Ilyin, els dies de pluja cauen per alimentar-se, i després d'Ilyin, els dies cauen de l'alimentació.
***
Els estius plujosos són pitjors que la tardor.
***
Si hi ha tempesta, hi haurà fenc darrere dels ulls.
***
Sultry June: pesca d’espiga.
***
El juliol és la bellesa de l’estiu, la meitat del color.
***
El juliol és la corona de l’estiu, el desembre és el barret de l’hivern.
***
El mes de juny és el final del període, el començament de l'estiu.
***
Les nits de juny amb un nas de pardal són més curtes.
***
El que és estiu, és el fenc.
***
Estiu vermell: sega verda.
***
L’estiu vermell no molestava a ningú.
***
El dia d’estiu alimenta l’any.
***
Un dia d’estiu per a una setmana d’hivern.
***
L'estiu és tempestuós: l'hivern amb tempestes de neu.
***
L’estiu és plujós: l’hivern neva, gelat.
***
L’estiu salta, i l’hivern es balla.
***
Estiu al pagès - pare i mare.
***
L’estiu va passar, però el sol no va cremar.
***
L'estiu funciona a l'hivern, i l'hivern a l'estiu.
***
L’estiu donarà a llum, no un camp.
***
L'estiu és sec, els hiverns calorosos no són nevats i gelats.
***
A l’estiu, tots els arbusts passaran la nit.
***
Tempestes a l’estiu: gelades a l’hivern.
***
Per seure a casa a l’estiu: no tenir pa a l’hivern.
***
Estaràs a l’estiu, a l’hivern correràs amb la bossa.
***
El maig és alegria i el juny la felicitat.
***
May crea pa, i juny - fenc.
***
No arrubeu el llarg estiu, polseu l'estiu càlid.
***
No una destral alimenta un home, però el juliol funciona.
***
No competiu amb la rosada del sol.
***
El sègol es torna verd durant dues setmanes, brots dues setmanes, dues esvaïdes, dues pessetes, dues seques.
***
Al matí hi ha roba i boira.
***
Amb una merda a les mans del temps no s’espera.
***
El sol s’escalfa a l’estiu i es congela a l’hivern.
***
El solstici fa un gir.
***
Feliços són els camps on cau la pluja a l’estiu.
***
Estius humits i tardors càlids: durant un llarg hivern.
***
Aquí demanen pluja, però ell va on sega.
***
Cada dia té les seves pròpies preocupacions.
***
Déu va multiplicar les mosques de l’estiu i les gelades de l’hivern.
***
Breadbeard: a un dur hivern.
***
L’estiu és dolent, ja que no hi ha sol.
***
Tot el que col·leccioneu a l’estiu, el trobareu a la taula a l’hivern.
Tardor
Al pare-setembre no li agrada mimar.
***
Al novembre, l’hivern i la tardor lluiten.
***
Al novembre, un home amb carro s’acomiada, entra al trineu.
***
Al novembre, l’alba es reuneix al capvespre al mig dia.
***
Al novembre, la neu bufarà: arribarà el pa.
***
A la tardor, les inclemències de la tardor hi ha set temporades al jardí: sembra, bufa, retorça, remena, llàgrimes, brolla de dalt i escombra des de baix.
***
A la tardor, el corb també té corones, no només una oret negre.
***
A la tardor, el gat fa festa.
***
Al setembre es fa foc al camp i a la barraca.
***
Al setembre hi ha una baia i aquella és una cendra amarga.
***
Al setembre, la tit sol·licita la tardor per visitar-la.
***
Al setembre s’estén un abric de pell després d’un caftà.
***
La primavera és vermella amb flors, i la tardor amb les gavines.
***
La primavera és vermella, però amb gana; La tardor és plujosa, però satisfactòria.
***
La pluja primaveral creix, la tardor es podreix.
***
L’octubre hauria agafat tothom, però l’home no ho fa.
***
Knit urlant, i vas - cantar cançons.
***
Els pans preparats són bons, però per a l’estiu a l’antiga manera els terrenys cultivables!
***
Dia perdut: collita perduda.
***
Agafa’t a la mare terra: ella sola no traurà.
***
Bona tarda - a l’hivern.
***
Conèixer la tardor a l’octubre per fang.
***
El salze cobert de glaça abans del llarg hivern.
***
El lli floreix dues setmanes, canta quatre setmanes i vola a la setena llavor.
***
No hi ha cavalls, la civada té sort.
***
Novembre és la porta de l’hivern.
***
Novembre - Nét de setembre, fill d'octubre, pare d'hivern
***
Novembre - crepuscle de l'any.
***
Novembre es clavarà - Desembre es pavimentarà.
***
Nits de novembre abans que la neu sigui fosca.
***
L’octubre és un mes de pólvors propers.
***
L’octubre no estima ni rodes ni serp.
***
L’octubre plora de llàgrimes fredes.
***
Octubre lliurarà - novembre recollirà.
***
Trobada d’octubre: hivern sense neu.
***
La pluja de tardor es sembra molt bé, però dura molt de temps.
***
Les gelades de tardor no esclafaran les llàgrimes i les gelades d'hivern: dels ulls d'una llàgrima.
***
Passeigs nocturns de tardor en dotze carros.
***
Tardor: vuit canvis.
***
La tardor és genial, l’hivern és deute.
***
La tardor diu: "podrit", primavera: "Bonic, si només fos".
***
La tardor diu: "aprofitaré els camps", diu la primavera: "Ho tindré a veure."
***
Arriba la tardor i plou.
***
La tardor ordenarà, la primavera ho dirà.
***
La tardor és l’úter: besó i creps, però a la primavera és suau: asseure’t i mirar.
***
Festa de la tardor al pardal.
***
A la tardor, la llet s’utilitza per a un partit. Un cop s’enfosquen, s’agiten dues, i després la porten a la boca.
***
Matí gris de tardor, així que espera el dia vermell.
***
El temps és tal que el bon propietari del gos del pati no conduirà.
***
Els vents van començar a partir de mitjanit, oi sí setembre!
***
L’aparició de mosquits a finals de tardor - a un hivern suau.
***
La fulla no va caure del bedoll - la neu caurà tard.
***
Setembre fa olor a pomes, octubre fa olor a col.
***
Soha s’alimenta, roba de cargol.
***
Tardor càlida: a un llarg hivern.
***
El temps va afectar
***
El setembre és fred, però ple.
***
Pare congelat, setembre, sí que alimenta molt.
***
Que els mesos de juliol i agost no es cuinin, tampoc es fregirà setembre.
Què significa la dita "Causa hora, hora divertida"
Aquest refrany prové de la gent. Tanmateix, l’autoria també es pot atribuir al tsar Alexei Mikhailovich, la gestió del qual fou al segle XVII. Va ser gràcies a ell que aquest gir verbal va anar a parar a les masses. Sembla, evidentment, que el significat del refrany és: treball, la solució de problemes importants s’hauria de donar la majoria de les vegades i restar-ne només una petita part. Però és interessant que de fet la dita del rei tingués el sentit contrari.
Alexei Mikhailovich Silent, el segon tsar rus de la dinastia Romanov, era un gran aficionat a la falconeria. En aquest cas, la diversió és caçar. A Rússia, aquestes aficions es deien així si no eren un negoci per a qui es dedicava a elles. Per al rei, la caça va ser divertida. La caça reial era tot un esdeveniment, per al qual es van preparar amb cura. També hi havia una institució especial: una ordre secreta que s’encarregava d’aquest esdeveniment a gran escala. Fins i tot s’ha publicat una guia de falconeria que es va anomenar poc temps com a ряд ником ником ”.
L’amor del rei per la caça era il·limitat, cosa que es reflectia en la “Ordre”. Aquí hi ha per primera vegada una expressió: "Causa temps i hora divertida". Al segle XVII, els conceptes d’hora i hora eren sinònims. El rei va implicar que valia la pena fer negocis i caçar per igual, la unió de "i" ho va indicar. Expresions similars sobre l’ús útil del temps lliure existien abans, només en un format diferent. Alexei Mikhailovich, modificant les opcions existents, va decidir donar importància al seu hobby favorit.
Més tard, sota Pere I, que no compartia la debilitat d’aquest pare, la falconeria va caure en decadència. Però el significat d’expressió ha canviat, la unió de “i” ha desaparegut, cosa que va fer equivalent a les dues parts de la facturació. Avui, el refrany ens recorda que primer cal pensar en el treball i després en el descans. Va ser en aquesta versió que va formar part del discurs col·loquial rus.
