El principal esforç físic al qual està exposada una persona es troba a la columna vertebral. No en va, el mal d'esquena, sobretot a la regió lumbar, és familiar per a la majoria de la població mundial. Els símptomes detectats oportunament i el tractament farmacològic de la radiculitis lumbar no només poden eliminar el dolor i aturar la deformació òssia, sinó que també poden prevenir un gran nombre de malalties d’òrgans interns.
Perquè la salut espinal és la base que determina la funcionalitat de tots els sistemes vitals del cos humà.
Contingut del material:
Ciàtica lumbar: causes
La radiculitis és una condició patològica en què es veuen afectades les fibres nervioses de la medul·la. La malaltia s’acompanya de dolor en diferents parts de l’esquena i d’una violació de les capacitats motrius.
El tipus de radiculitis està determinat per la ubicació dels teixits afectats. El més comú és la radiculitis lumbosacral.
La forma aguda de radiculitis lumbar es caracteritza per una curta durada de manifestacions, de manera que els pacients rarament consulten un metge durant aquest període. La manca de tractament adequat comporta la formació d’una forma crònica de patologia, en què els atacs de dolor es fan més freqüents i intensos.
La radiculitis no es considera una malaltia independent, però es considera un signe del desenvolupament de malalties d’esquena.El motiu principal per l’aparició de radiculitis és l’osteocondrosi de la columna vertebral i les seves complicacions: hèrnia intervertebral, protuberància.
Característiques del desenvolupament de l’osteocondrosi
El desenvolupament de l’osteocondrosi va precedit de:
- lesions medul·lars, incloses contusions;
- augment de l’activitat física;
- formació de tumors en el sistema nerviós perifèric;
- alteracions metabòliques en el cos;
- un canvi en la composició de la sang a causa dels trastorns hormonals;
- complicacions causades per tuberculosi, espondilitis anquilosant, artritis reumatoide;
- malalties autoimmunes;
- defectes de naixement i predisposició genètica;
- estrès i insomni;
- fenòmens inflamatoris.
En la primera fase del desenvolupament de l’osteocondrosi, hi ha una violació de la circulació sanguínia a la zona afectada. Com a resultat de la falta d’aliments i aigua, la capa cartilaginosa dels discos intervertebrals, que proporciona flexibilitat de la columna vertebral, s’aprimen i s’asseca gradualment.
En el fons de pèrdua d’elasticitat dels discos intervertebrals, es produeix la seva deformació o desplaçament, es trenca la integritat de l’anell fibrós i el nucli situat a l’interior de les vèrtebres sobresurt cap a fora. En aquest cas, es produeix la compressió del nervi ciàtic (ciàtica) i es desenvolupen processos inflamatoris característics de la radiculitis lumbosacral.
Entre els fets del risc de radiculitis: hipotèrmia, refredats, un estil de vida sedentari, fumar, peus plans, sobrepès, mala postura, excés d’aliments grassos en la dieta contra una deficiència proteica.
Símptomes de la malaltia i mètodes de diagnòstic
El desenvolupament de l’osteocondrosi lumbar es produeix gradualment. L’aparició de signes de radiculitis és possible ja en l’etapa de canvis distròfics primaris en els teixits dels discos intervertebrals.
Símptomes típics de la radiculitis:
- l’aparició de dolor agut o agut a la regió lumbar és una evidència de danys a les fibres nervioses. Exacerbació del dolor durant l’activitat física i l’estrès associat a tos, esternuts, aixecament de pesos;
- limitació de les capacitats del motor durant inclinacions;
- la transició del dolor a les extremitats, a les cuixes i als músculs del vedell;
- mal d’esquena a la part inferior de l’esquena, natges;
- entumiment de la pell a les extremitats, sensació de formigueig: el resultat de la violació de la transmissió d’impulsos nerviosos quan els nervis estan danyats
- la debilitat muscular general és un signe d’impulsos nerviosos intermitents. Els danys a llarg termini del teixit nerviós condueixen a atròfia muscular.
Segons la naturalesa dels símptomes, hi ha radiculitis com lumbago i ciàtica. Amb lumbago es produeix dolor com a conseqüència de moviments bruscos o tensió nerviosa. Amb ciàtica, els dolors es disparen a la natura i s’observen a les natges, malucs i cames.
Mesures de diagnòstic
Per realitzar un diagnòstic és necessari un examen mèdic complet. A la primera fase de diagnòstic, es recull una anamnesi: un estudi i anàlisi de les queixes del pacient, aclariment de la naturalesa de la malaltia i la seva localització. Es fa un examen fisiològic.
Per obtenir tota la informació diagnòstica, els neuròlegs utilitzen proves d’orina i sang, estudis de rajos X, tomografia computada i imatge per ressonància magnètica.
Com a mesures diagnòstiques addicionals, es pot utilitzar una ecografia d’òrgans interns, una radiografia dels pulmons i un ECG.
Característiques del tractament de la radiculitis lumbosacral
Per eliminar els símptomes de la radiculitis, és necessari el tractament de la malaltia subjacent. Per a això, els metges utilitzen un mètode d’exposició farmacèutic i no farmacèutic. L'elecció del mètode depèn de la forma de patologia i pot diferir en el tractament de la radiculitis aguda i crònica.
En el moment d’exacerbar-se, es recomana que els pacients prenguin un anestèsic i es freguin la part baixa de l’esquena amb una pomada d’escalfament. Queda exclosa qualsevol activitat física. A més, durant diversos dies el pacient ha d’observar el descans al llit.
Un tractament complet de tractament de la radiculitis lumbar pot incloure les mesures següents:
- teràpia farmacològica (injeccions, comprimits, pomades) - analgèsics, antiinflamatoris no esteroides, relaxants musculars, condoprotectors, diürètics, antibiòtics, immunomoduladors, vitamines;
- procediments fisioteràpics: teràpia d’exercici, exposició de maquinari, massatge, tracció espinal;
- intervenció quirúrgica.
S’ha de realitzar qualsevol tipus d’efecte terapèutic segons la recomanació i sota la supervisió d’especialistes qualificats.
Medicament per a la radiculitis lumbar
Prendre medicaments elimina la majoria dels processos patològics que es produeixen amb la radiculitis lumbar: dolor, inflamació, inflor, debilitat muscular, rampes, trastorns metabòlics, danys al cartílag i disminució de la immunitat.
Gestió del dolor
L’eliminació efectiva del dolor amb radiculitis s’aconsegueix amb l’ajuda d’analgèsics, medicaments contra el dolor (comprimits, injeccions i pomades). Les bones propietats analgèsiques difereixen: Paracetamol, Analgin, Ketoroloak i Nefopam.
Sovint, els fàrmacs amb un doble efecte s’utilitzen per alleujar el dolor, al mateix temps que alleuja el dolor i la inflamació.
Tractament de la inflamació
Els medicaments antiinflamatoris són la primera opció dels neuròlegs en el tractament de la radiculitis. AINEs: els medicaments antiinflamatoris no esteroides proporcionen la supressió de les manifestacions inflamatòries i tenen propietats analgèsiques pronunciades.
Per eliminar la inflamació, la majoria de vegades, els metges utilitzen:
- Aspirina Prendre després dels àpats. La dosi diària és de 200 mg;
- Comprimits de Diclofenac. Norma - 50-100 mg al dia;
- Ibuprofè - comprimits. La dosi màxima és de 2,4 g al dia;
- Indometacina: comprimits i càpsules. La ingesta inicial és de 25 mg després d’un àpat, seguida d’un augment de la dosi en absència d’efecte;
- Nimesulide: comprimits. Prendre 100 mg dos cops al dia.
Prendre medicaments és un component obligatori de la teràpia complexa utilitzada en el tractament de la radiculitis lumbar.
Millora del teixit tròfic
La deformació del cartílag i els processos inflamatoris posteriors van acompanyats d’un deteriorament de la nutrició cel·lular. Per millorar el trofisme dels teixits és necessari prendre preparacions vasculars i antihipoxants: eufilina, àcid nicotínic.
Els medicaments que figuren a la llista milloren la circulació sanguínia a les zones afectades i ajuden a restaurar l'estructura natural dels teixits.
Tractament local: pomades, pegats, fregaments
El tractament local de la radiculitis amb agents externs proporciona un efecte analgèsic i antiinflamatori. Les pomades, les cremes i el fregament eliminen els espasmes i contribueixen a la relaxació muscular, augmenten la intensitat del flux sanguini i els processos metabòlics.
Les pomades a base de serp o verí d'abella tenen la propietat de millorar les forces immunes del cos.
Per iniciar processos de recuperació dels teixits afectats, s’utilitza alcohol alcohòlic formic o càmfor, tintura de pebre o un pegat d’impregnació de pebre.
Injeccions de radiculitis
La injecció permet aturar el dolor ràpidament i alleujar la inflamació.
Les més eficaces són les injeccions de radiculitis mitjançant:
- El cetonal és un medicament no esteroide que redueix ràpidament els processos inflamatoris;
- Diclofenac és un medicament eficaç per alleujar el dolor i la inflamació. No es recomana per utilitzar durant més de dos dies consecutius;
- Novocaïna. El bloqueig de la novocaïna és la forma més habitual d’aturar ràpidament un atac agut de radiculitis.
- El milgamma és una combinació de lidocaïna i vitamines. Elimina el dolor, suprimeix els processos patològics, proporciona nutrició als teixits afectats.
L’ús d’injeccions permet eliminar eficaçment i ràpidament els símptomes de la radiculitis, però no la causa principal de la malaltia. Per a una cura completa, és necessària una teràpia complexa que permeti exposar simultàniament a diversos tipus de fàrmacs, inclosos els no farmacològics.
Tractament de l’embaràs
Durant l’embaràs, el centre de gravetat del cos canvia i la càrrega a la part inferior de l’esquena esdevé important. Juntament amb això, es produeix un canvi en els processos metabòlics en el cos de l’embarassada, que pot provocar una deficiència de vitamines i minerals.
Per tant, com a mesura terapèutica, es recomana afegir a la dieta una quantitat addicional de productes que continguin les substàncies necessàries.
Si una dona embarassada té un desenvolupament agut de radiculitis, es permeten Indometacina i Ibuprofè en el primer i segon trimestre. Per millorar el flux sanguini, a les dones embarassades se’ls prescriu Curantil, que contribueix al flux de sang a les lesions.
A més, és extremadament important proporcionar suport a la columna vertebral i reduir la càrrega sobre ella mitjançant armilles i roba especial per a dones embarassades.
Mesures de prevenció de malalties
En la majoria dels casos, el mal d’esquena es produeix a causa d’un estil de vida inapropiat.
Per evitar malalties de la columna vertebral i mantenir l’activitat motora, els metges recomanen:
- mantenir el to muscular, proporcionant una activitat física regular però moderada;
- anar a natació i fer exercicis de fisioteràpia;
- evitar la hipotèrmia i els corrents d'aire;
- eliminar o minimitzar els efectes dels mals hàbits;
- tenir cura d’una dieta completa, que inclou vitamines, olis vegetals, aliments rics en calci i fibra;
- no aixecar peses, limitar el rendiment de treballs físics pesats;
- lluitar contra el sobrepès;
- evitar situacions estressants.
Preservar la postura pot ser un factor preventiu potent: una esquena recta garanteix una càrrega uniforme a la columna vertebral i evita una pressió excessiva sobre les zones individuals.
